L'OÏDA

Aquí trobaràs l'enllaç al document que ha treballat el grup d'experts de l'OÏDA (clica sobre el nom, et portarà fins el document)

A continuació, trobareu el contingut del document que havia enllaçat de l'oïda:

L’OÏDA

INTRODUCCIÓ

Els sentits són parts del nostre cos que ens permeten relacionar-nos amb els altres i amb el món que ens envolta. Les persones tenim cinc sentits:

- El tacte és el sentit que ens permet tocar els objectes. El seu òrgan és la   pell.
- La vista ens deixa veure tot el que ens envolta. El seu òrgan és l'ull.
- L'olfacte ens deixa olorar les olors. El seu òrgan és el nas.
- L'oïda ens deia sentir els sons. El seu òrgan és l'orella
- El gust ens deixa percebre els gustos dels aliments. El seu òrgan és la llengua.

Els òrgans dels sentits transformen la informació que prové de l’exterior en un senyal nerviós. Els nervis transmeten aquest senyal al cervell, que s’encarrega d’elaborar les diferents sensacions.

El nostre cervell analitza la informació rebuda en els senyals nerviosos i la compara amb la que ja té. D’aquesta manera podem reconèixer les imatges, els sons, els sabors, etc.

  

ÒRGAN DE L’OÏDA

Les orelles són els òrgans de l’oïda. Es troben als dos costats del cap.

Gràcies a l’oïda percebem el sons. El so és la vibració del medi, generalment l’aire, que l’oïda és capaç de percebre. Aquesta vibració la pot produir, per exemple, el cruixit d’una fusta al trencar-se, el picar de mans, un instrument musical o la veu humana.

Dels sons diferenciem la intensitat, és a dir, si són forts o dèbils, i la distància a què es produeixen, exemples:

·         El moviment de les fulles per la brisa és un so dèbil que no ens molesta

·        El soroll d’un avió quan s’enlaira és un so molt intens que pot danyar les nostres orelles.

Des del punt de vista de la relació entre les persones, l’oïda és el més important dels sentits, ja que permet captar el llenguatge parlat i fer que el cervell l’interpreti i elabori una resposta.

LES PARTS DE L’ORELLA

Cada orella es divideix en tres parts:

1. L’ORELLA EXTERNA està formada per l’orella o pavelló auditiu i pel conducte auditiu extern. Aquest conducte en forma de tub acaba en una membrana anomenada timpà.

    Aquesta part està plena d’aire i la seva missió és captar els sons i introduir-los cap a l’interior.

2.        L’ORELLA MITJANA també està plena d’aire i és on les ones sonores es converteixen en vibracions. Això es fa amb l’ajut del timpà i d’una cadena de tres ossets: el martell, l’enclusa i l’estrep.

    El timpà és un disc membranós d’un centímetre de diàmetre que vibra amb les ones sonores procedents de l’exterior i fa moure la cadena d’ossets.

3. L’ORELLA INTERNA està plena d’un líquid que es mou per la força que fa l’estrep, l’os final de la cadena d’ossets. El moviment d’aquest líquid estimula les neurones receptores de l’interior d’un tub enrotllat en forma d’espiral que s’anomena cargol o còclea, les quals originen l’impuls nerviós. L’impuls nerviós circula del cargol al nervi auditiu que connecta amb el cervell, on s’interpreten els sons.

Parts de l'orella i cadena d'ossets

COM FUNCIONA L’OÏDA?

1. Quan es produeix un so o un soroll és perquè un cos vibra i aquesta vibració es transmet per l’aire en forma d’ones que són captades pel pavelló auricular.
2. Les ones sonores, a través del conducte auditiu, arriben fins al timpà, que és una pell molt fina que vibra quan les rep.
3. El timpà transmet la vibració a la cadena d’ossets, i aquests, a un conducte que es diu cargol del qual surt el nervi auditiu.
4. El nervi duu les vibracions al cervell, que ens informa del que sentim.

  

TINGUES CURA DE LES TEVES ORELLES

·         Visita l’otorinolaringòleg una vegada l’any.

·    Eixuga’t bé les orelles després de dutxar-te o banyar-te perquè no hi quedi aigua.

·         No sotmetis les orelles a sons molt forts.

·         No et fiquis objectes estranys o punxants a les orelles.

àPer què hi ha persones que no hi senten (escolten)?

Quan no es poden percebre els sons o aquests sons no arriben convertits en impulsos nerviosos al cervell, es produeix la sordesa.